https://www.youtube.com/watch?v=Fnc22Gx1nyQ
Faig
un passeig pel mercat d'antiguitats de la catedral, m'agrada mirar
aquells objectes plens d'històries secretes... Ja ningú les pot
explicar i en canvi, si estàs atent pots veure uns dits netejant
aquella pantalla de vidres de colors. Una nena jugant amb aquells
cromos de picar d'angelets i dames ben vestides. Uns llavis
apropant-se a aquella copa de cristall tallat de color blau que
encara no s'ha trencat... Una capseta de fusta fosca amb
incrustacions de nacre de formes geomètriques...
Que bonica és!...és possible que hagi brillat més ara que la mirava?...Va! No flipis Rita, deu ser un Cd penjat d'un cordill en algun balcó...Ostres, i si m'està cridant?
-Quan val aquesta capsa?
-Per ser tu, 35 euros maca
-Uf!... i si no fos jo?
El botiguer somriu
-Va, que tinc ganes de plegar... dona-me'n 30...
Miro quants diners hi ha a la cartera...30, just...l'agafo, me la miro i la remiro...
-Vinga, posa-me-la!
-Molt bona elecció! Te l'embolico per regal?
-No, és per a mi. Tens la claueta?
-Ostres! Em sap greu, això sí que no, ens la van portar així...
-D'acord, no hi fa res, me l'emporto així, ja m'espavilaré. No l'emboliquis gràcies...
L'agafo a la mà com si fos un gosset petit, admirant-la de tant en tant mentre baixo cap a Ribera...Aniré a santa Maria una estona a seure i sentir l'olor l'encens...El barri vell s'ha posat impossible, les riuades de turistes l'han convertit en una mena de parc temàtic... Faig Guíri-slalom.
Que bonica és!...és possible que hagi brillat més ara que la mirava?...Va! No flipis Rita, deu ser un Cd penjat d'un cordill en algun balcó...Ostres, i si m'està cridant?
-Quan val aquesta capsa?
-Per ser tu, 35 euros maca
-Uf!... i si no fos jo?
El botiguer somriu
-Va, que tinc ganes de plegar... dona-me'n 30...
Miro quants diners hi ha a la cartera...30, just...l'agafo, me la miro i la remiro...
-Vinga, posa-me-la!
-Molt bona elecció! Te l'embolico per regal?
-No, és per a mi. Tens la claueta?
-Ostres! Em sap greu, això sí que no, ens la van portar així...
-D'acord, no hi fa res, me l'emporto així, ja m'espavilaré. No l'emboliquis gràcies...
L'agafo a la mà com si fos un gosset petit, admirant-la de tant en tant mentre baixo cap a Ribera...Aniré a santa Maria una estona a seure i sentir l'olor l'encens...El barri vell s'ha posat impossible, les riuades de turistes l'han convertit en una mena de parc temàtic... Faig Guíri-slalom.
Dins
el temple sec al costat de la columna, mirant-me la capsa, sento un
formigueig als dits, acarono la superfície polida i tanco els
ulls...
Que
va passar al barri de Ribera? Perquè sembla que al passejar per aquí
torno a casa?
Com en un somni, em venen records d'una casa amb parets de pedra, amb un
terrat al sol ple de plantes, olor de brou a la cuina, nens jugant a l'escala i el pati
interior...La casa és gran i està plena d'obres d'art fins i tot pels passadissos
esperant ser exposades a les galeries d'art... Els vespres de cada divendres, a la
sala gran, reunió de músics, pintors, filòsofs.... Una olla bullint plena d'idealisme,
esperança, possibilitats....La il·lusió pel nou món que havia de venir i que el
creàvem entre tots...
Ell i jo estem al servei de l'art, ens dediquem a descobrir nous talents, fent ulls
clucs al nivell econòmic dels artistes, focalitzats en l'art no en els diners... això
no sempre agrada tothom, i malgrat tot va bé. Hi ha moviment. Una planta plena
de brots tendres, imparable...
Estic asseguda a la terrassa en un banc de pedra al costat de l'enorme
marquesa que juga al joc de les llums i les ombres amb els peixos, a la font.
Al carrer se sent la remor del mercat del born, carros que van i venen, gent que
descarrega caixes i s'emporta les buides...
Dibuixo l'estructura d'un hivernacle de fusta i ferro que volem construir al
fons del terrat amb plantes exòtiques i música per escalfar l'hivern...
Ell
ha vingut, sento la porta del carrer, faig veure que no me'n he
adonat però
el
cor es posa al galop... Ve per darrere meu i m'abraça llargament amb
un
balanceig,
em fa petons al coll, em diu que faig bona olor... Em regala una
capsa
de fusta fosca amb incrustacions de nacre, l'obro amb una claueta que
pota
lligada una borla vermella... Dins la capsa sona Cuba...“la gloria
eres tu”...
Riem
i ballem pel terrat, Els nens venen corrent i s'abracen a les nostres
cames
ballant
també...
Ell somriu amb els llavis i amb els
ulls, amb els clotets a les
galtes... presagi d'una nit dolça entre cotons, càlida de desglaç,... Permanent
com el millor dels somnis... Al capvespre sopem al terrat menjars què ell ens ha
cuinat. Mil gustos i mil colors...
galtes... presagi d'una nit dolça entre cotons, càlida de desglaç,... Permanent
com el millor dels somnis... Al capvespre sopem al terrat menjars què ell ens ha
cuinat. Mil gustos i mil colors...
Algú els hi podria dir a aquests putos guíris que com a mínim dins l'església estiguin en silenci?...
Me'n vaig emprenyada a la platja travessant la Barceloneta...Un gran danès em dóna un cop al braç i em fa caure la capsa. S'obre de cop...
Sona
“la gloria eres tu”.
Em
quedo ajupida mirant la capseta mentre sona tota la cançó. Hi ha
una esquerda però em sembla que la podré arreglar, si més no, ara
no haig de menester la clau.
L'agafo
en braços com a un gosset petit i dono gràcies per la rebel·lació
que s'ha colat per alguna escletxa, perdent la noció del temps.