dissabte, 19 d’octubre del 2013

La tessitura dels antagònics




D’algú com tu no en vull ni sentir parlar. Em recordes massa tot allò que no vull ser, és a dir, em recordes massa allò que jo m’esforço tant en no ser, es a dir: tu i jo som el mateix però en diferents graus de vibració.
Tots ens movem entre el que més ens agrada i el què més odiem, que normalment son dos pols de la mateixa cosa, (contraris). Per exemple: si detestem la grolleria i per tant som molt fins, ens estarem movent dins la tessitura groller-fí. Qui no es mou dins d’aquesta tessitura és probable que ni se’n adoni que algú és groller o que algú és fi. I com aquest exemple molts d’altres.
De fet si no veiem que només és un personatge, és possible que ens hi passem la vida per intentar demostrar que som una cosa i no la contrària.  Parlo de les dues polaritats en la mateixa tessitura. El fred i la calor són els dos extrems de la mateixa corda. Un per poc i l’altre per molt ens parlen de la sensació corporal davant dels graus de temperatura...

Això em fa pensar en una dita que deia la meva àvia: “No hay guarro que no sea escrupuloso” (no sé perquè ho deia en castellà, ella el parlava fatal...coses de l’època que li va tocar viure, imagino)

1 comentari:

Elfreelang ha dit...

doncs sí és ben cert les polaritats són els extrems de la mateixa corda .....difícil trobar el punt mig