Tot això de que parlen els diaris des de fa
més de dos anys, no m’interessa gens.
No va amb mi. No m’hi sento implicada. No vull
encomanar-me un problema que no és meu.
Dit d’una altra manera, no portaré maletes que
no siguin la meva i la meva, si la porto, serà una bossa de viatge petita,
petiteta. Parlo clar?
Sóc conscient que feu servir la por com a
reclam perquè us continuem portant les maletes.
S’ha acabat.
De vegades, en estat alfa (aquest que tenim
just abans de dormir) quan afluixem l’armadura, apareixen pors i angoixes... No
m’estranya amb aquest brollador de males notícies dosificat i constant...
És perquè ens hi anem acostumant? És per minar
la nostra capacitat d’alegria i creativitat a base de mantenir-nos esporuguits?
S’ha acabat.
Si creiem en el caos, creem el caos. Vull
seleccionar el què poso dins el meu cervell. Això que expliqueu no m’interessa.
Ja no ho escoltaré més. Vull deixar-me inspirar pel què em queda de pur,
d’autèntic de positiu, d’alegre.
Anuncio aquí públicament que em desenganxo del
tràiler que fa baixada.
Faré una altra excursió. La meva.
Apa!
Apa!
