O benvinguts passeu, passeu.... de les
tristors en farem fum...
La Rita cantava tot fent l’esmorzar. Estava
feliç de pensar en el viatge d’aquella nit. Ho intentaria aquell vespre. A més,
si no se’n sortia August l’aniria a buscar...cap problema.
La febre havia cedit. Va pendre una
aspirina amb el cafè va omplir la
banyera.
Que casa meva és casa vostra si és que hi
ha...cases d’algú....
Estava emocionada com quan has d’anar de
vacances. Quan era dins l’aigua es va deixar anar i li va venir al cap “present
- subtil - intens”... - com qui no fa res- ...
Aquell vespre va anar a dormir amb aquella
sensació, i amb la imatge del saló neoclàssic al cap.
Va aparèixer dreta de cara a la porta que
donava al jardí. Sonava Beanfields de la Penguin cafe orchestra. L’havia estat escoltant a
casa i encara la duia dins.
Atenció. Notar. Notar-me. Confiar. Fluir.
-Hola Rita! Sabia que te’n
sortiries!...perdona el retard però hi ha molta gent creuafronteres
últimament...el telèfon no para de sonar... avui mateix he quedat amb John Walker,
un futur domador de somnis...Podem entrenar junts si voleu, també és la seva
primera vegada...Però l’haurem d’esperar, em sembla que va a dormir tard...
-La veritat, no sé perquè he vingut però tinc
l’impressió que haig d’aprendre moltes coses...
-No has d’aprendre, estimada, has de recordar
i has de derrocar barreres.
August i els seus clotets van somriure a Rita
amb complicitat...Va explicar-li a Rita com va ser que va descobrir el poder
dels somnis, l’assumpte dels nens i els gossos...La
decisió d’ajudar altre gent...
Van mirar cap a la terrassa i van veure un
home amb gavardina fumant un cigarret amb una mà i l’altre a la butxaca. Tenia
un aire misteriós. August s’hi va apropar oferint-li una encaixada de mans.
-Hola, em dic August. August Balaguer. Res a
veure amb Lleida, per cert. Necessites ajuda?
-Hola, sóc John Walker. Res a veure amb el whisky,
per cert. Si ets l’August, em sembla que sí!
-Ha ha ha.... m’agrada la gent amb sentit de
l’humor.... crec que pot ser el principi d’una gran amistat!
Rita s’ho mirava divertida... Aquell John li
recordava no sé quin actor...
Els va fer seure en un banc vora la font del
jardí... altra vegada aquelles olors meravelloses de sotabosc! Rita va pensar
que si hi hagués un perfum fet de olor de molsa, terra molla i flors
silvestres, se’l posaria sense dubtar...August li va donar un flasconet
discretament mentre conversava animadament amb John.
El va olorar...
Allò era molt més del que es pensava... llegir
el pensament... crear del no res... Va mirar August, que li va picar l’ullet,
per seguir parlant amb el sr. Walker... Era massa informació ... o potser no?
Rita es va posar el flascó en una mà i va
imaginar que canviava de mà. Va tancar els ulls per concentrar-se. No passava res...
-Avui respirarem.- va dir August.- Farem
atenció en l’aire que respirem i el seu poder generador ...
Va donar un altre flascó a Walker i va dir que
provéssim de canviar-lo de mà, ajudats per la respiració...imaginant que ja
estava al seu destí final.
Tan senzill com imaginar. Tant senzill com
respirar...després d’unes quantes proves, tant Rita com Walker feien anar els
flascons d’aquí cap allà. Com si ho haguessin fet tota la vida.
August va riure amb ganes i va aparèixer sota
d’un plataner a l’entrada de la finca...ballava com els cowboys i els mirava la
cara de sorpresa...
-Em sembla que sou uns practicants molt espavilats!
-Va dir tornant de cop a la font
August havia de marxar, però encara va fer una
volta amb Walker i Rita pel jardí...Van estar estona sense dir res, només
passejant. Walker va notar que Rita estava seriosa...
-On tens es cap Rita?
-Estava pensant que tot és meravellós, però, que seria molt millor
si poguéssim transformar el què no ens agrada del món real...
-Vaja! Jo també ho havia pensat... De què
serveix crear en somnis si tot s’esvaeix al despertar?
-Encara que...potser es tracta de trobar l’escletxa
per on de tant en tant es comuniquen tots dos mons- Va dir la Rita- Si no hi
haguessin fissures no podríem parlar per telèfon amb l’August...
Les escletxes hi son.-Va dir l’August- Però es
pot fer més feina en el món dels somnis perquè és un món menys dens...En el món
real, els pensaments negatius i les creences personals i col.lectives, pesen
tant que generar canvis és difícil,...Per generar canvis s’hauria de pensar
correctament o bé no pensar...
Però això no vol dir que sigui impossible... i
per avui hem acabat... més val menjar poc i pair bé...ara us toca practicar tot
el que hem après. Em podeu trucar per telèfon quan vulgueu i xerrem... estiguem
on estiguem.
Walker va fer un xiulet i va venir un cavall
negre. Va pujar-hi i va marxar corrent tot saludant amb la mà...Rita preferia
tornar per la seva porta estel·lar. Va abraçar August i va tornar a la sala dels
miralls. Al cap de poc un veí amb una màquina de fer forats va treure Rita del
llit...
Es trobava molt bé,.. havia sigut una grip
molt interessant! Ara treballaria un
temps en el món dens. Amb atenció als pensaments i a la respiració.